sábado, 28 de agosto de 2010

LA REALITAT D'UN PAÍS DESITJABLE

Quant tents una visió del teu país on tot més o menys funciona, on tothom te feina, on tots podem tenir uns mínims de qualitat de vida, on tothom te dret al treball, on l’atenció sanitària es molt eficient, on la formació, l’educació, els serveis, son òptims, pensem que aquesta pot haver estat Catalunya.

Però quant un veu més en perspectiva el país, quant ho veus de mes lluny, ten dones comte que aquesta no és la nostra realitat, la realitat es que ens trobem en un país amb moltes dificultats, on no tothom te dret al treball, on els serveis estan saturats, on la resposta del govern no és cap més que saber quant et toca pagar els teus impostos, on el govern no lidera res més que un país sense rumb, sense horitzó, sense una idea clara de que fer, cap a on anar, sense donar la cara i arriscar-se, per que en aquesta vida si una cosa queda clara es que un s’ha d’arriscar, ha de liderar a de saber donar solucions.

No podem estar més de dos anys en respondre a la crisi i per cert la solució no pot ser subsidiar per tot, no pot ser aquest un país de subsidis, crear una societat dependent, una societat decadent, hem de creure en les persones, en la gent, hem de ser una societat emprenedora com sempre ha estat Catalunya, una societat amb esperit de superació, hem de creure que tot plegat això ens reforçarà, però amb aquest govern no avancem ni hem avançat, és ara senyors en aquests temps quant els volíem, quant necessitàvem solucions, apostes, projectes, és ara en aquests temps on la gent vol als seus líders a la seva vora, que se’ls escolti, que puguem tenir un projecte per superar plegats les circumstàncies, ara era el moment, Catalunya necessita un canvi de rumb, un capità per guiar-la i una tripulació efectiva per arribar a bon port.

Enric Figueres i Francès

Lleida

No hay comentarios:

Publicar un comentario