Els polítics són per a servir i administrar bé els nostres diners

De sobra es coneguda la meva idea que hem de treballar per la gent i per les persones i més en aquests moments de crisi, no solament una crisi econòmica com deia fa alguns mesos ja, sinó, també una crisi social, i molt greu.

Però avui els vull parlar de l’indignació que una persona que té il·lusió i que treballa des de la societat civil, des de moviments socials, culturals, cívics, esportius, artístics, una persona que dedica part del seu temps de lleure als demés de diferents formes, de vegades fins hi tot no es dona conte que la seva acció beneficia a tanta i tanta gent, fins hi tot al país a la terra, a la identitat, a les arrels, del seu poble de la seva ciutat de la seva vila, de Catalunya.

Indignació per veure que tot i treballant d’un projecte cultural, social, esportiu i/o cívic de qualsevol naturalesa, tingui que veure com algú que escollit a dit o per manament polític, dirigeix una institució i es creu que tota decisió que pregui no tindrà potser danys o efectes col·laterals. Potser s’ho pensa.

Estic fart de callar, potser algun d’aquests polítics, demà em tancarà la porta, no em parlarà pel carrer, el girarà la cara o simplement perjudicarà a l’organització que formo part, per que, potser es pensa que actuo en aquests moments per interès partidista o ves a saber que, miri per qui es pugui donar per al·ludit i sobretot per algun nou director d’una important institució cultural del territori, així no s’hi juga, no pot jugar amb l’il·lusió de la gent, es cert que potser vostè ha utilitzat arguments legals per a denegar, reduir o ves a saber quantes coses més sobre els ajuts que atorga a les entitats del territori, vostè que com tants altres s’omplen la boca de patriotisme, de cultura, de identitat, de territori, per defensar cada dia arguments polítics i de país importants, però, alhora de fer el pas per a entendre que un gestor públic, és simplement això, saber gestionar un diners públics.

El que cal potser alhora de portar a terme al peu de lletra uns criteris i deixar sense ajut, reduir o fer qui sap quantes coses a les entitats del territori en aquesta etapa, el que ha de fer es deixar de fer catàlegs milionaris d’exposicions que després ves a saber per a que serveixen, i segur que em dirien, que s’ha de fer cultura de qualitat, que em de treballar així o aixà, miri’n senyors ja està bé d’aprofitar-se de la crisi com a excusa per reduir els pressupost de cultura, o per intentar tapar males gestions econòmiques anteriors, i donar sempre la culpa de tot a la cultura, ja està bé, el que ha de fer i torno al terme de –gestor públic- es recolzar i donar suport des de l’àmbit que sigui a la societat civil, amb els seus projectes i activitats, les institucions han d’arribar on aquesta nostra societat no arribi, es cert, però no negar-la i donar-li almoina per a continuar fent cultureta i argumentar-se d’aquesta forma una gestió política errònia totalment.

Potser algú avui espera que sigui més clar i que avui signi en nom d’alguna de les moltes responsabilitats culturals i socials que pugui tenir, però, no, jo manifesto públicament i personalment el que molts dels dirigents i membres de la societat civil Lleidatana i catalana, potser dirien, pensen i aquests dies es queixaran davant d’aquest nou director, que per cert vol fer obres, en aquesta etapa de crisi, potser millor que s’ho pensi i es mantingui al seu despatx, per que tots plegats ens podem esperar un temps en fer obres i destinar aquests diners a la societat civil que treballa dia a dia, pel territori i la seva cultura.

Jo dono la cara, estic fart de callar com avanç deia i a partir d’ara en els llocs que pertany, lluitaré i defensaré l’interès de la nostra societat civil, es veritat que ho faré a través de tots els mitjans possibles, s’ha acabat callar, llibertat d’expressió i de poder dir, honestament, sense ningú que em posi nom al meu escrit, no m’estranya que tinguem un nivell de desafecció política tant i tant gran al nostre país per part de la gent del poble, i ara ens torna a tocar malgrat tot als milers d’homes i dones que en aquest país treballem, malgrat que no ens donin ajut, ens el redueixin o ves a saber que, per aquest país i ho continuarem fent, per que, avui hi són, però demà la voluntat del poble farà que en pugui haver d’altres, i de tota manera nosaltres continuarem treballant per la cultura del nostre territori.

Enric Figueres i Francès
Lleida.