ON AJUDEM A LA GENT??? ENS COSTA AIXECAR-NOS DE LA CADIRA

Bé avui continuo i en anirem per altres polítics que dirigeixen i ara no és el moment de posar en dubte la seva legitimitat legal per a estar on són, però si de explicar-los que han fet fins ara, a més d’una forma molt genèrica i de carrer, planer per que tothom es trobi com a casa i ho entengui a la primera.

Des de Madrid durant el 2009, no varen fer res de res sobre el tema de la greu crisi del sector de l’automoció, com a tots els sectors evidentment, però sabeu que és especialment sensible aquest sector al nostre país i a la resta de l’estat espanyol, i mirant com els nostres veïns francesos i alemanys i potser molts d’altres donant suport e incentivant amb ajuts per la compra de vehicles, dons no, nosaltres al cap de dos anys que aquests veïns ho feien, nosaltres no feia falta, potser ni ho sabien, tenen tanta feina a lligar el vots de suport al congrés dels diputats que no estaven per cercar solucions immediates, senyors immediates, per una altra banda els explicaré un altre exemple i voldria que no es tingués desprès en conte en un sentit partidista per ser qui era, teníem al President pujol fent conferències per arreu del país explicant temes de crisi i possibles solucions, com per exemple el sistema alemany, de reducció de jornada laboral, reduir costos al empresari i alhora l’estat fer-se càrrec de la resta del pagament de jornada, la qual cosa tothom redueix despesa i l’atur no s’incrementa, o almenys en la mesura que ho ha fet, dons tenim a la gent del psoe a Madrid amb en Zapatero al capdavant i res de res, fent cara d’orni com sempre.

A mi fins hi tot em pot fer pena com tracten els mitjans europeus al President Zapatero, però, sap que passa que quant parlem de les persones, de les famílies de les cues a les oficines de l’atur, veure com l’altre dilluns a l’oficina de Lleida, a una senyora que feia 21 anys que treballava a la mateixa empresa, dons un diu, prou algú ha de dir alguna cosa, es cert que jo no vull fer el paper dels polítics, no, però sí, que no podem callar més, no ens podem quedar esperant que exploti el que tots saben que falta poc en molts llocs, saben que la situació es greu en tots els sectors, ni tampoc voldria que ningú pensés que ens faig demagògia de tot plegat, per que no estem ni per a dir tonteries, això és molt seriós, estem jugant amb el menjar de milers de famílies del nostre país, de milers d’empresaris, cal posar-hi seny, cal donar solucions i ara no voldria prendre idees que vaig tenir la possibilitat d’escoltar en una trobada de gent que intenta cercar solucions, però, quina pensa que tants pensants i tantes cadires plenes de polítics, directors generals, secretaris generals i quantes coses més, no vull posar-me amb ningú a concret i amb tothom alhora, però ja està bé, això no s’arregla ni en 10 anys. Posem’hi seny senyors i senyores de la política, ens cal serietat i que s’aixequin de les cadires d’una vegada, potser tant sols mirant el que fa el veí, per si no se li acut res de res...

Enric Figueres i Francés, Lleida