DIA DE PAU, COLÒMBIA CAMINANT AL FUTUR
Sr. Director
Avui commemorem el dia de la Pau, i es ben cert que aquests dies que des de les organitzacions internacionals es posen per sensibilitzar mundialment a tots els pobles i societats, quant parlem de pau a més ho podem traslladar a qualsevol part d ela nostra vida quotidiana, des de el nostre entorn més proper, familiar, amics, social, a la nostra ciutat, el nostre poble, el nostre país, el nostre continent, el món.
Però també em d’anar més enllà i poder parlar de pau, endinsant-nos en les múltiples realitats i problemàtiques socials que molts pobles i societats del nostre món tenen actualment, vull parlar de Colòmbia, el país que conec mes en matèria de cultura de pau, les circumstàncies i sobretot sempre dic, les responsabilitats que he tingut la satisfacció de poder tenir en els darrers anys. Parlar de satisfacció i parlar de pau, també ha d’ésser possible, mes quant un treballant per millorar la qualitat de vida del ciutadans anònims en majoria, amb moltes problemàtiques socials, amb moltes mancances en poder tenir assumits els seus drets fonamentals, quant darrera de tot això i més, tens un somriure, un agraïment, un retorn senzill però alhora tant gran, dons penses que un dia com avui es la punta magnificada a la feina i el treball que tanta i tanta gent fa per la pau al nostre món.
Durant les últimes dècades, Colòmbia s'ha convertit en un país bastant particular en termes de l'evolució de múltiples activitats criminals i d'infraccions d'ordre social, que han tingut greus implicacions en diverses instàncies de l'Estat i en relacions socials determinants.
Aquestes activitats criminals i infraccions socials han estat reproduïdes de formes híbrides, pel que la seva dinàmica és cada vegada més difícil de comprendre i categoritzar. És necessari reconèixer que molts crims i infraccions socials han estat dinamitzats entorn d'un procés mafiós emanat del narcotràfic, específicament perquè aquest requereix la comissió de múltiples delictes i infraccions per al seu reeixit funcionament.
Un pensa quant arriba allà en tantes contradiccions personals, basant’he en l’educació rebuda, un ha de reflexionar, un te l’oportunitat de conèixer gent, un cop a la comuna 8 de la ciutat Antioqueña de Medellín, la nostra organització va col·laborar en fer una menjar popular per a quatre-cents nens i nenes, en concret al barri de “Esfuerzos de Paz”, (quina contradicció) un lloc que tindria que ser normal, un espai social i de convivència i que solament ha vist morts i violència durant les darreres dècades, un lloc on la gent vol tenir oportunitats, vol tenir il·lusions, vol tenir possibilitats. Però es diu Esforços de Pau.
Dons continuant amb el que deia anteriorment, en aquella festa, vaig tenir la casualitat de poder conèixer un adolescent més del barri, esperant si podia rebre un plat de menjar, desprès de donar-los a tots els nens i nenes, vaig poder parlar amb ell potser mes d’una hora, explicant-li de quin lloc vènia, que feia allà i per què ho estava fent, ell m’explicava els seus problemes, el de la seva gent, la seva família, tot plegat una conversa entre dos persones y una satisfacció per poder conèixer de prop vivències del barri i de la comuna 8, que em servirien per poder fer els meus informes, en acabar. Com deia, i marxar el noi, unes senyores, em van dir: “que si sàvia qui era aquell noi?”, - dons no -, vaig contestar, a la resposta en van dir que havia parlat amb un cap armat de la comuna i que ni ell mateix sàvia quanta gent havia arribat a matar, perplex em vaig quedar....
En un primer moment un pensa en la casualitat de tot plegat, però desprès fas reflexió i penses en un dia com avui, per parlar de Pau, i que val la pena, per què malgrat tot el que aquell jove àvia fet, jo sense voler i sense saber vaig explicar-li una feina, vaig fer pedagogia en favor de la Pau, de forma directa a un activista armat, per tant cada dia és el dia de la Pau, amb tanta i tanta gent que treballa i que segur que te la responsabilitat, l’oportunitat, la dedicació o la feina de treballar a favor de la Pau.
Colòmbia, en tot aquest procés tant ampli de problemàtiques que desemboquen en una manca de pau, social i personal, ens fa reflexionar el fet de com poder incidir cada dia més en com ajudar, com poder caminar endavant, per millorar la qualitat de vida de les persones i garantir al màxim els seus drets, un dia com avui, ens ha de fer replantejar moltes coses globalment potser, individualment també, col·lectivament i plegats, tots junts.
Enric Figueres i Francès
Responsable a Colòmbia de
Garrigues, cooperació Internacional.
Sr. Director
Avui commemorem el dia de la Pau, i es ben cert que aquests dies que des de les organitzacions internacionals es posen per sensibilitzar mundialment a tots els pobles i societats, quant parlem de pau a més ho podem traslladar a qualsevol part d ela nostra vida quotidiana, des de el nostre entorn més proper, familiar, amics, social, a la nostra ciutat, el nostre poble, el nostre país, el nostre continent, el món.
Però també em d’anar més enllà i poder parlar de pau, endinsant-nos en les múltiples realitats i problemàtiques socials que molts pobles i societats del nostre món tenen actualment, vull parlar de Colòmbia, el país que conec mes en matèria de cultura de pau, les circumstàncies i sobretot sempre dic, les responsabilitats que he tingut la satisfacció de poder tenir en els darrers anys. Parlar de satisfacció i parlar de pau, també ha d’ésser possible, mes quant un treballant per millorar la qualitat de vida del ciutadans anònims en majoria, amb moltes problemàtiques socials, amb moltes mancances en poder tenir assumits els seus drets fonamentals, quant darrera de tot això i més, tens un somriure, un agraïment, un retorn senzill però alhora tant gran, dons penses que un dia com avui es la punta magnificada a la feina i el treball que tanta i tanta gent fa per la pau al nostre món.
Durant les últimes dècades, Colòmbia s'ha convertit en un país bastant particular en termes de l'evolució de múltiples activitats criminals i d'infraccions d'ordre social, que han tingut greus implicacions en diverses instàncies de l'Estat i en relacions socials determinants.
Aquestes activitats criminals i infraccions socials han estat reproduïdes de formes híbrides, pel que la seva dinàmica és cada vegada més difícil de comprendre i categoritzar. És necessari reconèixer que molts crims i infraccions socials han estat dinamitzats entorn d'un procés mafiós emanat del narcotràfic, específicament perquè aquest requereix la comissió de múltiples delictes i infraccions per al seu reeixit funcionament.
Un pensa quant arriba allà en tantes contradiccions personals, basant’he en l’educació rebuda, un ha de reflexionar, un te l’oportunitat de conèixer gent, un cop a la comuna 8 de la ciutat Antioqueña de Medellín, la nostra organització va col·laborar en fer una menjar popular per a quatre-cents nens i nenes, en concret al barri de “Esfuerzos de Paz”, (quina contradicció) un lloc que tindria que ser normal, un espai social i de convivència i que solament ha vist morts i violència durant les darreres dècades, un lloc on la gent vol tenir oportunitats, vol tenir il·lusions, vol tenir possibilitats. Però es diu Esforços de Pau.
Dons continuant amb el que deia anteriorment, en aquella festa, vaig tenir la casualitat de poder conèixer un adolescent més del barri, esperant si podia rebre un plat de menjar, desprès de donar-los a tots els nens i nenes, vaig poder parlar amb ell potser mes d’una hora, explicant-li de quin lloc vènia, que feia allà i per què ho estava fent, ell m’explicava els seus problemes, el de la seva gent, la seva família, tot plegat una conversa entre dos persones y una satisfacció per poder conèixer de prop vivències del barri i de la comuna 8, que em servirien per poder fer els meus informes, en acabar. Com deia, i marxar el noi, unes senyores, em van dir: “que si sàvia qui era aquell noi?”, - dons no -, vaig contestar, a la resposta en van dir que havia parlat amb un cap armat de la comuna i que ni ell mateix sàvia quanta gent havia arribat a matar, perplex em vaig quedar....
En un primer moment un pensa en la casualitat de tot plegat, però desprès fas reflexió i penses en un dia com avui, per parlar de Pau, i que val la pena, per què malgrat tot el que aquell jove àvia fet, jo sense voler i sense saber vaig explicar-li una feina, vaig fer pedagogia en favor de la Pau, de forma directa a un activista armat, per tant cada dia és el dia de la Pau, amb tanta i tanta gent que treballa i que segur que te la responsabilitat, l’oportunitat, la dedicació o la feina de treballar a favor de la Pau.
Colòmbia, en tot aquest procés tant ampli de problemàtiques que desemboquen en una manca de pau, social i personal, ens fa reflexionar el fet de com poder incidir cada dia més en com ajudar, com poder caminar endavant, per millorar la qualitat de vida de les persones i garantir al màxim els seus drets, un dia com avui, ens ha de fer replantejar moltes coses globalment potser, individualment també, col·lectivament i plegats, tots junts.
Enric Figueres i Francès
Responsable a Colòmbia de
Garrigues, cooperació Internacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario