LA NOSTRA LLENGUA, PAL I PALLER DEL NOSTRE PATRIMONI NACIONAL.
He de dir que de tal vegada que tènia que escriure aquestes ratlles, hom pensava també en el que podia expressar o millor, com podia expressar-me alhora de fer veure a tots els nostres conciutadans i conciutadanes, el que significa la llengua, com a “pal i paller” de la defensa de la nostra nació.
Jo particularment crec que tots plegats en el dia a dia tenim que demostrar la nostra fermesa i reafirmació de país a través de les nostres actituds mes individuals i respectuoses de tota manera cap als demés, però també cap a nosaltres mateixos, la nació, el país, comença en un mateix, cada un de nosaltres ha de tenir clar com de forma individual pot ajudar a que col·lectivament assolim fortament en el sentiment de país.
Vull explicar-me potser millor, jo he de creure en la meva llengua, en la que penso, en la que hem desenvolupo, en la que m’enriqueixo, en la que vaig a comprar, en la que vaig a parlar amb els meus amics; La que utilitzo treballant, en el temps de lleure, i en la llengua que em dirigeixo i em comunico amb els de més, hi no tinc per que expressar-me en cap altra llengua que no sigui la meva, sempre hi quant el nostre interlocutor l’entengui, això solament és l’inici d’un doble joc, per que d’una banda jo puc parlar amb la meva llengua i l’altra persona, o també parlar amb la seva llengua i/o fins hi tot pot acabar parlant la meva o nostra, sense cap tipus de complex, i no tinguin cap mena de dubte que aquesta és la nostra aportació individual, integra, i que col·lectivament fa país i consolida el nostre patrimoni més preuat, la llengua.
Simplement participem ara dels actes col·lectius que plegats realitzarem durant les properes setmanes, en defensa i en reafirmació de la nostra llengua, però també pensem en la importància individual de les nostres actituds, vers el nostre patrimoni i la nostra identitat, tot comença per un mateix.
Enric Figueres i Francés
Secretari general del Grup cultural Garrigues
i President del Patronat del Corpus de Lleida.
He de dir que de tal vegada que tènia que escriure aquestes ratlles, hom pensava també en el que podia expressar o millor, com podia expressar-me alhora de fer veure a tots els nostres conciutadans i conciutadanes, el que significa la llengua, com a “pal i paller” de la defensa de la nostra nació.
Jo particularment crec que tots plegats en el dia a dia tenim que demostrar la nostra fermesa i reafirmació de país a través de les nostres actituds mes individuals i respectuoses de tota manera cap als demés, però també cap a nosaltres mateixos, la nació, el país, comença en un mateix, cada un de nosaltres ha de tenir clar com de forma individual pot ajudar a que col·lectivament assolim fortament en el sentiment de país.
Vull explicar-me potser millor, jo he de creure en la meva llengua, en la que penso, en la que hem desenvolupo, en la que m’enriqueixo, en la que vaig a comprar, en la que vaig a parlar amb els meus amics; La que utilitzo treballant, en el temps de lleure, i en la llengua que em dirigeixo i em comunico amb els de més, hi no tinc per que expressar-me en cap altra llengua que no sigui la meva, sempre hi quant el nostre interlocutor l’entengui, això solament és l’inici d’un doble joc, per que d’una banda jo puc parlar amb la meva llengua i l’altra persona, o també parlar amb la seva llengua i/o fins hi tot pot acabar parlant la meva o nostra, sense cap tipus de complex, i no tinguin cap mena de dubte que aquesta és la nostra aportació individual, integra, i que col·lectivament fa país i consolida el nostre patrimoni més preuat, la llengua.
Simplement participem ara dels actes col·lectius que plegats realitzarem durant les properes setmanes, en defensa i en reafirmació de la nostra llengua, però també pensem en la importància individual de les nostres actituds, vers el nostre patrimoni i la nostra identitat, tot comença per un mateix.
Enric Figueres i Francés
Secretari general del Grup cultural Garrigues
i President del Patronat del Corpus de Lleida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario