Les persones i l’historia van unides, el conflicte del Diocesà
M’ha constat un temps per poder escriure de nou sobre el capítol present del conflicte sobre el patrimoni Diocesà, m’he perdut poder incidir activament sobre les diferents manifestacions del conflicte, però, simplement he volgut estar observant, el que deien uns i les manifestacions novedoses de diferents protagonistes o nous participants i encara em penso que tenim alguna cosa mes per veure.
Estic content per que la societat civil encara està mes unida a la vessant Catalana amb la creació d’una plataforma cívica, que serveixi per a expressar si s’escau amb més contundència les nostres opinions, molt hem parlat plegats sobre el conflicte del Diocesà i ja durant la tardor continuarem fent escrits reflexius i alhora entenedors per a que els ciutadans valorin la situació i els oportunismes d’algun que altre polític.
He tingut l’oportunitat de poder parlar amb diferents interlocutors i saber més d’aprop tot el que ja s’ha dit, o potser fins hi tot saber cap a on deriva el proper capítol de tot aquest malaurat serial, que per ara solament ha servit per a que quatre polítics tinguin protagonisme mediatic i fer mal a unes relacions que la població ha notat negativament.
Per una banda en aquestes converses he pogut veure quin plantejament general hi ha, sobretot el fet de fer prevaler l’unió de dos societats germanes per damunt del que pugui representar un objecte, en aquest cas 113 peces d’art que tenim en el conflicte, les persones per damunt de les peces, per aquí cap problema, tot i que hem de tenir en conte que ara no es el moment de fer aquest plantejament dons ara el mal ja està fet, i molts poden dir que alguns polítics n’han estat els culpables amb el seu oportunisme i es cert i ha estat així, però, ara això no pot servir d’excusa per entregar les obres, el mal senyors ja està fet vull reiterar.
Ara per molt que vulguem buscar arriscades opcions, que no dic pas que no puguin ser bones solucions, la gent del bisbat original de Lleida està separada per la partició del bisbat, evidentment, però, ara ja ho està per la feina mal feta que durant els darrers mesos algunes manifestacions i comportaments han fet, mirin soc dels que penso malgrat algun polític m’ha retret algun cop, que cal unir, que cal informar, que sumar i no restar, que cal simplement explicar l’historia de les obres amb els bisbe Meseguer al capdavant i ensenyar el títols de propietat.
Que cal explicar que a més hi ha lleis de patrimoni, que afecten a totes les peces a totes senyors, que existeixen normatives i reglamentacions, i que partir d’aquí la bona voluntat pot arribar de qualsevol manera, de qualsevol.
Per acabar aquest cop, dir-los-hi que tinc esperances en la plataforma cívica d’entitats, en el conseller de cultura actual que els ha fet canviar el xip a més d’un aquests dies, en fa gràcia veure com poden canviar alguns polítics i personatges les seves paraules, evidentment per que per damunt de tot, estan les lleis, les nostres i no les dels demés.
Bon estiu.
Enric Figueres i Francés
Lleida
M’ha constat un temps per poder escriure de nou sobre el capítol present del conflicte sobre el patrimoni Diocesà, m’he perdut poder incidir activament sobre les diferents manifestacions del conflicte, però, simplement he volgut estar observant, el que deien uns i les manifestacions novedoses de diferents protagonistes o nous participants i encara em penso que tenim alguna cosa mes per veure.
Estic content per que la societat civil encara està mes unida a la vessant Catalana amb la creació d’una plataforma cívica, que serveixi per a expressar si s’escau amb més contundència les nostres opinions, molt hem parlat plegats sobre el conflicte del Diocesà i ja durant la tardor continuarem fent escrits reflexius i alhora entenedors per a que els ciutadans valorin la situació i els oportunismes d’algun que altre polític.
He tingut l’oportunitat de poder parlar amb diferents interlocutors i saber més d’aprop tot el que ja s’ha dit, o potser fins hi tot saber cap a on deriva el proper capítol de tot aquest malaurat serial, que per ara solament ha servit per a que quatre polítics tinguin protagonisme mediatic i fer mal a unes relacions que la població ha notat negativament.
Per una banda en aquestes converses he pogut veure quin plantejament general hi ha, sobretot el fet de fer prevaler l’unió de dos societats germanes per damunt del que pugui representar un objecte, en aquest cas 113 peces d’art que tenim en el conflicte, les persones per damunt de les peces, per aquí cap problema, tot i que hem de tenir en conte que ara no es el moment de fer aquest plantejament dons ara el mal ja està fet, i molts poden dir que alguns polítics n’han estat els culpables amb el seu oportunisme i es cert i ha estat així, però, ara això no pot servir d’excusa per entregar les obres, el mal senyors ja està fet vull reiterar.
Ara per molt que vulguem buscar arriscades opcions, que no dic pas que no puguin ser bones solucions, la gent del bisbat original de Lleida està separada per la partició del bisbat, evidentment, però, ara ja ho està per la feina mal feta que durant els darrers mesos algunes manifestacions i comportaments han fet, mirin soc dels que penso malgrat algun polític m’ha retret algun cop, que cal unir, que cal informar, que sumar i no restar, que cal simplement explicar l’historia de les obres amb els bisbe Meseguer al capdavant i ensenyar el títols de propietat.
Que cal explicar que a més hi ha lleis de patrimoni, que afecten a totes les peces a totes senyors, que existeixen normatives i reglamentacions, i que partir d’aquí la bona voluntat pot arribar de qualsevol manera, de qualsevol.
Per acabar aquest cop, dir-los-hi que tinc esperances en la plataforma cívica d’entitats, en el conseller de cultura actual que els ha fet canviar el xip a més d’un aquests dies, en fa gràcia veure com poden canviar alguns polítics i personatges les seves paraules, evidentment per que per damunt de tot, estan les lleis, les nostres i no les dels demés.
Bon estiu.
Enric Figueres i Francés
Lleida
No hay comentarios:
Publicar un comentario